bonic | bonica
adj.
1. bell, formós
a) Explicacions d'ús
Els mots formós i bell són propis del registre culte. Per a més informació, vegeu bell. Ex.: Aquest quadre sí que és bonic. / Aquella casa era molt bonica. / Una escultura molt formosa. / Un home cepat i bell.
b) Usos inadequats o estilístics / Variants gràfiques i fonètiques
El mot bell, a més, té limitacions d'ús en una part important del territori a causa de la seva homofonia amb el mot vell. La llengua parlada prefereix l'ús del mot bonic.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: polit, preciós, atractiu, agraciat
El mot polit és utilitzat especialment en casos en què es vol remarcar el bon aspecte físic i pot aplicar-se a animals i a persones. Ex.: Aquell gos no passava gana; se'l veia ben polit. / Quin xiquet tan polit!
Els mots atractiu i agraciat fan referència a una persona que capta l'atenció per la seua bellesa. Ex.: Tots dos fan molt bona parella i, a més, són molt atractius. / És molt agraciat, té una fesomia de cara molt fina.
Dim.: boniquet, bonicoi, boniconet
Derivats: bellesa
f) Explicacions suplementàries
La forma de masculí bonic té una variant del registre popular i familiar al País Valencià: bonico; aquesta forma probablement sorgeix per influència de l'aragonès.
2. [fam.] bufó
a) Explicacions d'ús
L'adjectiu bufó vol dir 'bonic, menut, agradable de veure'. Ex.: Que bufona que és aquesta criatura! Sembla una nina!
c) Altres recursos lexicals
Rel.: joliu, garrit, galà, xamós
L'adjectiu joliu vol dir 'agradable de veure, de sentir, que alegra l'ànim'. Per la seva banda, garrit expressa la idea de 'bellesa física', mentre que galà (o galant) es diu més aviat d'algú 'de bellesa captivadora'; semblantment a xamós, que s'aplica principalment 'a les gràcies d'una persona en el fer i en el parlar' . Ex.: De bon matí el viatge ens va regalar un paisatge tan joliu que alegrava el cor. / Aquest xicot tan garrit és el que et convé, filla meva. / La conversa es va allargar i jo no parava de mirar-me-la, tan xamosa i riallera que resplendia entre la multitud.
e) Etimologia
L'adjectiu joliu podria venir del francès antic 'jolif', segons el DCVB.
3. [iròn.] galdós
a) Explicacions d'ús
Aquest adjectiu alteratiu s'empra actualment en un sentit irònic per qualificar alguna cosa que és remarcable perquè no ha satisfet les expectatives. Ex.: El director sí que s'hi ha lluït: ha fet un discurs ben galdós.